La vida de l’emprenedor

Qui es l’emprenedor? Com pensa? Què el mou? Qui pot ser emprenedor?

Aquestes son algunes de les preguntes que ens podem fer, avui que està a l’ordre del dia, emprendre.

La gran majoria dels sers humans han estat educats per estudiar, fer una carrera, buscar un bon lloc de treball i que un cop aconseguit ja no s’hagi de preocupar més de on vindrà la seva font d’ingressos. Cobrarà un sou cada mes i adaptarà la seva vida a aquest sou, això implica la casa o pis on viurà, la roba que portarà, on anirà de vacances, on portarà el seus fills a l’escola, els cops que sortirà a dinar o sopar amb la família al restaurant i el què demanaran. Fins i tot determina la qualitat del menjar en que s’alimentaran.  Tota la vida vindrà determinada per aquell sou, que sembla que dóna una certa seguretat.

A vegades però, pot no ser tant bona opció, per molts aspectes. Algunes de les causes son la rutina, que fa viure un mateix dia durant quaranta anys. Algunes persones senten que no estan desenvolupant tot el seu potencial i que serien capaços de fer més coses, oferir més a la societat. Per altres, la seva frustració és que es veuen poc valorats pels jefes o en situacions de competència amb els seus companys.  Però pensar en canviar, en buscar una altra cosa és entrar en el terreny de lo desconegut i amb la por de sortir de la zona de confort i perdre aquesta psedo-seguretat.

Un emprenedor creu en el seu valor i les seves idees, i està disposat a arriscar per tal d’apropar-se a allò que el fa vibrar i sentir-se viu, és qui està disposar a lluitar per la seva visió i els seus ideals. L’emprenedor no treballa per un sou a final de mes sinó que visualitza els resultat que vol aconseguir i està disposat a fracassar les vegades que facin falta fins a aconseguir-ho. Com diu la frase: “l’èxit amaga tota la multitud de fracassos”. I aquesta actitud de no defallir es la que el guia fins al final, potser aquesta sigui una de les característiques més grans de l’emprenedor, que no es rendeix. Que sap que cada derrota és un aprenentatge per redirigir i seguir fins aconseguir el seu objectiu.

Una altra de les actituds de l’emprenedor és que controla tots aquells detractors del seu projecte, ja siguin externs o interns. Quan un empren ha de pensar que al seu voltant trobarà tot tipus de detractors, familiars, amics, coneguts, que amb tota la seva bona intenció el volen protegir del “desastre imminent” que veuen. I el veuen justament perquè mai hi ha hagut la cultura de l’emprenedoria, sinó la de l’assalariat i si pot ser funcionari, millor. Però no s’acaba aquí, perquè hi ha el detractor més perillós que és … el nostre propi boicotejador, el nostre diàleg intern. Aquell que també ha estat  educat com la resta de la societat i que et diu que tu no vals, que el què vols fer és massa gran, que no ho aconseguiràs. I és clar que un emprenedor pot tenir dubtes, però a diferencia de l’assalariat guanya tant la batalla externa com la interna i aposta per provar-ho, per fer cas al seu anhel  de superació, per la passió que li dóna pensar només en el camí i el resultat, en demostrar-se i demostrar que sí és possible.

I per aconseguir aquest nivell mental, dominar els boicotejadors, enfortir el propi ésser i connectar-nos amb la visió, amb les possibilitats i amb el camí d’aconseguir-ho no hi ha res com la lectura. Els llibres ens obren a tot un mon, a un mon d’altres mentalitats,  de mentalitats guanyadores, de persones que han fet grans coses a la vida i que per aconseguir-les han superar un pilot d’entrebancs. Persones que han superat les seves limitacions inicials i que cada limitació els ha servit com un graó. I graó a graó han aconseguit pujar l’escala al seu objectiu.

Per altra banda l’emprenedor es proactiu, no cal que el manin, no necessita i no vol que li diguin què ha de fer i com, tot i que valora un consell d’un altre emprenedor amb més experiència, com també valora el treball en equip, i les aportacions que fan, perquè sap que quan les persones treballem juntes per un objectiu comú podem arribar més lluny, ens enriquim més i es més divertit.

Mai ha sigut tan fàcil emprendre com avui en dia, mai ha sigut tant necessari i mai hi ha hagut tantes eines com ara per educar-nos en la mentalitat de l’emprenedor.