Creences limitants

La majoria de les persones, hem tingut grans somnis de com seria la nostra vida i de quines coses faríem i viuríem. Moltes idees de qui volem ser, què volem fer o què volem tenir. Però moltes vegades quant han arribat els moments de prendre les decisions necessàries per emprendre el camí per a fer-los realitat, molts no s’han atrevit. S’han sentit incapaços. O han sentit que no estaven preparats.

Perquè ha passat, que tenint tots un potencial similar, alguns no s’atreveixin a desenvolupar-lo fermament? Aquí hi poden haver diferents tipus de respostes depenen des d’on la contestem. Una de les raons més grans la trobem en els nostres pensaments. Podríem dir que la nostra ment és com un disc dur, on va enregistrant paraules, idees, vivències i experiències des del minut ú de la nostra vida

Els primers 7 anys de la vida d’una persona son claus, la ment del nen és com una esponja que enregistra tot, i tot és tot, a nivell de paraules, olors, emocions, tacte, qualsevol estímul el dóna per bo i el guarda en el seu disc dur. I és bo, perquè no té cap referència, cap visió externa, cap informació diferent. Ell grava, grava i grava. I aquests enregistraments van  conformant qui és ara, com pensa, com sent i per tant, com es comporta. I és aquest background el que actua, com en automàtic en el nostre dia a dia.

Ara bé, som conscients de tots aquests registres? Ens potencien o ens limiten? Com els podem detectar? En què ens afecten realment? Els podem canviar? Contestar a aquestes preguntes ens ajuda a conèixer-nos més i a partir d’aquí poder fer canvis en aquelles facetes de la nostra vida que volem transformar.

Fem un petit repàs de frases famoses que tots hem pogut sentir. Algunes vénen dels nostres pares, amb tota la bona intenció, però que limiten. Frases com vigila que cauràs, no toquis això, no ploris, no et posis això a la boca, si fas això què pensaran de tu, mira com et miren … I quan som més grans poden venir les frases acusatòries que minven la nostra autoestima com: És que ets un inútil, no serveixes per a res, sempre fas igual. També surten les idees castradores de la prosperitat com: Si tens diners és que t’has aprofitat d’algú, els diners no fan la felicitat, el diner corromp, i la que se’n duu el premi: Val més ser pobre i honrat que ric i trampós. Altres que ataquen la creativitat com: No somiïs truites i toca de peus a terra, qui ho voldrà això?, els artistes es moren de gana, etc.

I moltes altres que no hi entrarem, però que estan en el nostre subconscient col·lectiu, que creen un tipus de societat, un tipus de manera de comunicar-nos amb els demes per sentir-nos acceptats, que pertanyem a una comunitat.

Les nostres creences limitants són els nostres boicotejadors interns que apareixen quan volem fer coses noves fora de lo establert. Quan volem sortir de la zona de confort, quan volem crear quelcom diferent. Allà sorgeixen per no portar a la nostra ment a un espai fora del seu control.

El poder de les idees limitants radica en que afecten al subconscient. El que actua en automàtic i el que pren el 95% de les decisions.

Ara bé, el què realment té un valor per cada un de nosaltres és descobrir quines són les nostres creences limitants. Aquelles que ens allunyen del què ens agradaria ser, fer o tenir a la vida. I com ho fem? Auto observant-nos, fent-nos conscients dels pensaments, de la xerrameca de la nostra ment a cada instant. Fer-nos conscients de les  emocions que ens sorgeixen de forma automàtica davant d’idees, situacions, converses, comentaris, etc. Un altre bon exercici és demanar-te qui ets, i observa les primeres frases o idees que et vénen a la ment, sense pensar-les i deixant-les que aflorin lliurement.

I un cop detectades, el següent pas és modificar-les, fer la declaració que contraresta l’anterior. Posem alguns exemples:

• És que no sóc prou bo.  Canviar-ho per: Sóc el suficientment bo per tirar endavant i crec amb la meva capacitat de crear el què vull.
• Tot em surt malament. Canviar-ho per: Quantes coses bones que tinc a la meva vida, sóc realment afortunat i em sento súper feliç.
• No puc ser feliç fins que no aconsegueixi…. Canviar-ho per: Elegeixo sentir-me bé ara i aquí, sentir-me bé amb mi mateix i ser jo el que creï la meva pròpia felicitat.

Pensar i actuar d’aquesta manera ens fa proactius en lloc de reactius, ens empodera com essers humans i eleva el sentiment de qui som. Que no som un producte acabat, que tenim les eines necessàries al nostre abast per transmutar allò que no ens ajuda, i que som capaços de canviar. La nostra visió de com veiem el món i a nosaltres mateixos s’expandeix, creix la nostra autoestima i ens aproxima al verdader potencial de l’esser humà.